La història ha honorat la vall de Turpan rodejant-la de les antigues ciutats de Gaochang i Jiaohe, de les que han sobreviscut restes de monestirs, pagodes i tombes i algunes traces de pintures budistes, de mosaics i d'escultures.
La mare natura ha sepultat la vall enfonsant-la
La mà de l’home li ha construït una de les joies de l’arquitectura de
I
De la combinació d'aquesta aigua i de les elevades temperaturas, n'ha florit un oasi d’agricultura que cada temporada regala als seus habitants la frescor de les peres, l'aroma dels préssecs, la melositat dels aubercocs i la dolçor d'un raïm de tanta qualitat, que es coneix a tota Xina com el millor del país.
Però Turpan ens relata que ha sofert l'emprempta de terratrèmols, la destrucció d'exèrcits i l'expol·li d’exploradors i camperols, i les antigues ciutats són ara un record eixut del que un dia van ser. Els karez s'han de descobrir amb l'ajuda d'un guia local, ja que l'oficina turística mostra només una recreació en cartró-pedra.
Però encara ens queda la mesquita de l’Emin. Aquesta meravella envoltada de la verdor de les parres, a les mateixes vores del desert del Taklamakan, fou capaç de transportar-me als temps de
Fotografia: Mesquita de l'Emin Khoja, Turpan, Xinjiang (Xina)
4 comentaris:
Ha de ser un indret extraordinari. Molt bon relat. Fan ganes d'anar-hi ja mateix!!!
Interesant!!! M'has donat una idea per el meu proxím article ;-)
Aquest sistemes van arrivar fins a Espanya.
Hola Núria, m'ha agradat força el post, La Xina és inabarcable...jo conec poquísim de la Ruta de la Seda... Per cert, el teu blog és molt xulo. Una abraçada.
Hola carinyo meu!
Publica un comentari a l'entrada