Per la Ruta dels Himàlaies. Vell Rumtek

Dos kilòmetres més enllà de l’entrada del monestir de Rumtek, muntanya amunt, es troba el monestir de Rumtek. El vell.

Només dos kilòmetres i ni rastre dels militars: S’han quedat vigilant les entrades, no sigui que arribi el karmapa i prengui possessió del seu lloc. (veure l’entrada sobre el monestir de Rumtek Nou).

Ni rastre tampoc dels turistes: Han marxat a corre-cuita per complir amb el calendari de visites. Error. No veuran un dels monestirs més encantadors del Sikkim.

Assentat en el pendent de la muntanya i de cara a la vall, la vista s’allarga pel camí que serpenteja fins el monestir blanc. Desenes de banderes d’oració verticals marquen el pas. Un monjo esten la roba de color safrà acabada de rentar. El monestir reposa vora un pati verd i callat. És sòlid, quadrat, sense terrasses. Uns monjos posen a secar arròs, a repluig de les parets del monestir. Sento cantar ocells. Oloro les fulles de xiprer que cremen. En una sala sense portes, el monjo-professor escriu la lliçó a la pissarra. Dibuixa boniques corbes de l’alfabet tibetà.

Dins la sala d’oracions, hi regna la mateixa calma. Una noia occidental practica meditació. Vesteix un sari rogenc i un mocador taronja li subjecta els cabells llargs. Dos nens-monjo netegen l’altar. Escombren, treuen la pols, llencen les flors pansides. El més gran estira la túnica a l’altre i ens assenyala. Aquest ve cap a nosaltres. Namasté. Ens ofereix unes galetes embolcallades.

- No, gràcies -li dic.- Són per a Buda.
- No, són per vosaltres. Buda ja ha menjat.

Fotografia: Monestir Vell de Rumtek, Gangtok, Sikkim (Índia).