En el periple de sis dies per la “Ruta dels Monestirs”, vaig aprendre a gaudir de l’aïllament forçós dels seus amagats pobles, de l’olor ferotge dels boscos atapeïts, de les melodies nepaleses que inundaven les nits del Diwali. Per a quan vaig posar els peus a Gangtok, els seus carrers de ciment, les dues dotzenes d’edificis alts i el fum dels cotxes em fuetejaren el cos i l’ànima com la calor embafosa de les escales del metro.
La capital del Sikkim no és gaire gran però, en arribar, t’ho sembla. Es vertebra al voltant de l’avinguda Mahatma Ghandi (MG)Marg, que presum d'aparadors lluents i de botigues que volen ser modernes, d’algun cibercafè i d’un parell d’hotels que enfonsarien el nostre ajustat pressupost en només tres dies. Quan hi vaig posar els peus, em va semblar una ciutat no gaire gran... i prescindible.
Però després de sis dies de ruta austera per les muntanyes de l’Himàlaia, vaig poder sentir de
nou les pessigolles de l’aigua calenta i sabonosa patinant per la meva pell. I vaig tornar a olorar l’aroma fort i enyorat del cafè. I vaig recordar el gust que té la pizza i el crec-crec de les vores quan les rossegues. I vaig passejar per l’avinguda de botigues que volen ser modernes assaborint un pedaç de pastís de xocolata que tenia gust de pastís de xocolata. I em van saludar unes cares anònimes darrera les màquines de cosir, somriures que compartien espai en un taller no més gran que una catifa gran. I em van saludar els nois que es carregaven fustes a l’esquena. S’ajupien i se les lligaven amb cordes, després em deien “bye” i marxaven deixant visible el segell imprès de les fustes que resava: ISO 2001.
Després de sis dies de ruta austera per les muntanyes de l’Himàlaia, Gangtok em va semblar una ciutat no gaire gran... i imprescindible.
Reunides les meves forces de nou, visitaria els monestirs d’Enchey, Rumtek, Lingdom, pujaria al funicular... però això serà en la següent entrada.
Fotografia superior: Carrers de Gangtok, Sikkim (Índia)
Fotografia inferior: Taller de costura, Gangtok, Sikkim (Índia)
0 comentaris:
Publica un comentari a l'entrada