Una de les col·lisions més espectaculars de la història geològica del planeta formà els Himalàies, els Pamirs i l’Hindu Kush, creant cims que s’eleven fins als set i vuit mil metres d’alçada en el territori que ara és Índia, Xina, Kirguizistan, Tadjikistan i Pakistan.
Si avancem en el temps uns 35 milions d’anys, veurem les antigues caravanes de la Ruta de la Seda als peus de les immenses parets de roca glaçada. Superar les muntanyes per un o altre costat els reportava importants pèrdues de càrrega, la mort d’animals a causa d’esllavissades, problemes per insolació, ceguera, congelació d’algunes parts del cos.... a més dels atacs de bandits que perseguien la valuosa mercaderia. La Mort era un genet que sempre cavalcava amb ells.
Dues escletxes en la serralada, l’Irkeshtam i el Torugart, els obrien el camí. Durant segles, aquests passos han estat els únics accessos possibles per a les caravanes que es dirigien a Kashgar en direcció a Xi’an o, en sentit invers, a les mítiques ciutats de Samarkanda, Bukhara o Merv.
Avui dia, entrar a Xina a través de l’Irkeshtam és un camí de roses. Això sí, cal esperar a Sary Tash el pas d’algun camió que es dirigeixi a la frontera, sofrir no menys de quatre hores d'inacabable camí tortuós per la falda dels Pamirs, caminar uns quants quilòmetres amb la motxilla a l’esquena per passar, finalment, set llocs de control fronterer. Superats els tràmits, una bona carretera asfaltada ens portarà, en tres hores, a Kashgar.
Foto: Camí de l'Irkeshtam.
