Per la Ruta de la Seda. Somriures al mercat


Bishkek.


Quan arribes a la capital del Kirguizistan, no sembla que estiguis a l’Àsia Central. Les àmplies avingudes en quadrícula heretades de l’època soviètica, els cibercafés i els texans amb tacó alt et desorienten.
Vaig trobar el que buscava al mercat, amb la gresca del regateig i l’olor a espècies, a pa recent fet i a kebabs. En desamagar la càmera van aparèixer els primers somriures, acordiònics, de parada en parada. Amigables i contagiosos, uns amb vergonya darrera les mangranes, d’altres orgullosos davant les verdures amb vinagre. La noieta dels fruits secs em saludava en anglès i la dels formatges me’n va deixar provar. Petites exposicions on es venia de tot, sabates, ganivets, caps de corder, coladors, naan -el pà rodó i pla- i les últimes maduixes de la temporada. Un univers de colors, aromes i gestos que mostren la riquesa d’un poble, un aparador de costums i tradicions... de la vida, en fi.

Foto: Bishkek, Osh Bazaar.