Per la Ruta de la Seda. De Bishkek a Xi'an


-No t’esperàvem fins demà.- em digué un home embotit en un pijama de franel·la.
-Vaja, doncs aquí estic. El meu amfitrió badallà i em féu passar dins la casa. Vaig donar gràcies a Déu, doncs en aquella llarga i fosca nit l’esperança de dormir sota un sostre s’havia esvaït feia més de dues hores, les que portava el taxista donant voltes per la ciutat.
Em vaig descalçar imitant-lo i el vaig seguir sigil·losa per sobre les catifes fins una petita habitació. Una dona amb bata de flors vestia un llit, el meu, vaig desitjar. Amb el dit índex tacant-se la boca em mostrà quatre motxilles als peus d’unes lliteres i quatre embalums més que dormien.
Vaig descansar el que em quedava de nit fins que un cor de riures i xerrameques em despertaren. En espiar per la finestra vaig comptar, almenys, vint persones assegudes a una llarga taula. Deu més vagarejaven en el petit jardí. No m’ho podia creure...trenta viatgers a Bishkek i en la mateixa casa? Vaig sortir a fora, impacient per conèixer-los. Les nissagues més atrevides de cada país semblava que s’haguessin donat citat a casa de la Gulnara. Uns recorrien Àsia en bicicleta en una travessia de quasi dos anys, d’altres esperaven el visat per a Kazastan, Uzbekistan, Tadjikistan o Pakistan. Els més esportistes portaven mesos trekkejant per les muntanyes de Kirguizistan i encara quedaven els que viatjaven pels camins de la Ruta de la Seda, entre els que em trobava.
Des de Bishkek, seguiré els passos de les antigues caravanes, creuant el mític pas de l’Irkeshtam en direcció a la Xina. Bordejaré el temut desert del Taklamakan per arribar als abruptes contraforts de l’Himalàia, que donaven recer al Tíbet Exterior i seguiré pel corredor d’Hexi fins Xi’an, el punt de partida de la més important ruta comercial de tots els temps.

Foto: Guesthouse Nomad's Home, Bishkek.