“(...) els voltants de Burana evoquen imatges d’un llunyà i oblidat passat, en el que les caravanes de la Ruta de la Seda, transportant càrregues luxoses procedents de l’est d’Àsia, descendien de les muntanyes cap a les planes per parar breument a Burana, abans de continuar la seva travessa –encara llarga- cap a l’oest.” Lin Jingyuen, Basic Bishkek Book, Babushka and Baike, 2000.
A 80 quilòmetres de Bishkek i a 10 del poble de Tokmok, la torre o minaret de Burana s’eleva fins als 24 metres per deixar constància de l’esplendor de la ciutat de Balasagun, la que fora una de les capitals de l’imperi karakhànida durant els segles X i XI, abans que les hordes de l’imperi de Genghis Khan la destruissin.
Unes cargolades escales que ascendeixen per les entranyes de la torre permeten al visitant traslladar-se a aquells temps: El monticle de terra situat al nord és el producte del pas dels segles sobre les restes del complexe del palau. Al seu costat hi ha desenes de pedres amb dibuixos d’humans i d’animals –petroglifs, datats en el segle II- i d’altres d’herència turcomana que indicaven el camí a seguir. La plana són les fèrtils valls Txui i Shamshy, ocupades ara en les tasques de recol·lecció del gra i les muntanyes... ai, les munyanes! pel viatger d’avui dia, la serralada Ala-Too és una infranquejable barrera de majestuosos cims nevats.
