De Kashgar a Turpan i Dunhuang.
Mentre em pregunto si les 30 
inacabables hores de recorregut pel tram nord de la Ruta de la Seda hauran esta suficients per deixar enrera el desert infinit de pedra i roca, el tren es comença aturar. Les portes s'obren, feixugues, deixant entreveure una estació encara endormiscada. Baixo a l'andana i camino lentament sota la protecció d’un porxo metàl·lic de nova construcció. En uns minuts, l’ambient grisós de l’estació s’ha omplert de gent que corre a riuades en una única direcció. La xafogor em fa suar esquena avall i la gentada m’empeny cap a la sortida. De repent, l’univers s’ha tornat taronja, com si el veiés a través del filtre de la càmara. La terra és taronja, el cel taronja, l’aire que respiro, taronja. La immensitat del desert del Taklamakan cau sobre mi, implacable, colpejant-me les galtes, estabornint-me, ofegant-me amb el seu alè calent.
Trenta hores de monòtona ruta han deixat enrera el Uiguristan, les pregàries a Al·là i els kebabs, per donar pas a una població han que engalana les botigues amb coloraines i llums de neó, resa al diner i menja arròs saltat.
Però el Taklamakan, el més temut dels deserts per als viatgers de la Ruta de la Seda, romàn aquí, en el punt on es retroben els ramals nord i sud, impertorbable.
Fotografia: Desert del Taklamakan, imatge extreta de www.virginmedia.com
5 comentaris:
Molt ben narrat. És un indret molt desconegut per a mi, i que sembla força interessant. Qui sap si algun dia m'hi apropo! ADéu!!! Vaig seguint les teves entrades!!!
Bonic relat descriptiu del desert del Taklamakan. Per cert, no se ubica a ont és el Uiguristan. Perdò per la meva ignorància però no conec aquesta part del mon encara que formi part de la Ruta de la Seda.
Petons.
Interessantíssim i diferent. T'afegesc al meu blog, perquè li pugue fer companyia als meus relats.
Hola Núria, llegir els posts del teu blog em desperta el meu cuc viatger, porto un temps tranquil al respecte, però el mapa mundi és immens, viu i sempre espectant per a mi.
M'agradaria saber si fas xerrades viatgeres, perquè intentaria venir a escoltar-te.
En un moment donat em vaig ilusionar per fer la ruta de la seda, després es va desestimar, dificultosa de fer, no? O no tant?
Petonàs i bons bategs viatgers!
Gràcies per aquest fantàstic blog, entren ganes de viatjar amb tu eh!
Acabe d'arribar per casualitat a ta casa i m'ha agradat molt el que he llegit. De segur que torne.
Salutacions.
Publica un comentari a l'entrada