Per la Ruta de la Seda. Les coves de Mogao

A vint kilòmetres de la ciutat de Dunhuang, a la vora d’un penya-segat ressec enmig de les arenes del Taklamakan, s’amaga un veritable tresor: milers d’escultures de Buda, bodhisatves, pintures i manuscrits reposen des de fa més de mil anys protegits en 492 coves, a recer de l’erosió de les tempestes de sorra i de l’embat destructor d’exèrcits mogols i xinesos.


Durant més de 1.000 anys, les Coves de Mogao han vist com pelegrins i monjos budistes decoraven les seves parets amb delicades pintures murals, esculpien més de 2.500 estàtues i hi guardaven documents i manuscrits escrits en sànscrit, sogdià, tibetà o xinès. La riquesa que aquí reposa és un fidel testimoni de la vida diària, dels costums, del vestuari, de la dansa... i mostra la influència de les diverses cultures que atravessaren la regió durant segles, seguint els camins de la Ruta de la Seda.


Les coves foren “re-descobertes” pel monjo Wang Yuan Lu pels volts del 1900, però ben aviat caigueren a les mans dels arqueòlegs europeus Stein, Carter i Pelliot. Abans que les autoritats de Beijing se n’adonessin del que estava passant, set mil manuscrits i cinc-centes pintures de Mogao -algunes arrencades de la roca- entraven a formar part del British Museum, i sis mil manuscrits i pintures viatjaven per via marítima cap al Louvre.


Les coves de Mogao han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco (visiteu el lloc en panofotografies 360) i formen part del projecte arqueològic “The International Dunhuang Project”.


Fotografia extreta de Wikipedia, Cova de Dunhuang, que mostra el viatge de Zhang Qian cap a l'oest.


Enllaços relacionats:

Mesenlla

Amu Daria


4 comentaris:

OnA i GrK ha dit...

Hola Núria!!

Encantats de descobrir aquest blog tan complet i interessant!

Per les dificultats de connexió ens queda pedent navegar-hi i endinsar-nos-hi amb calma, però el que sembla segur és que de retorn a casa podrem continuar viatjant amb tu!!

Una abraçada viatgera!

Merche Gallart ha dit...

Hola Núria! Pensava que havies marxat ja cap a Iràn! Gràcies per aquest regal tan bonic de les coves, donen ganes de veure més fotos, és un lloc que m'agradaria visitar. Haurem d'esperar un alte viatje a la Xina. Petons!

Josep M. Ferrer ha dit...

Òndia, ha de ser un indret espectacular. M'encanta el teu blog perquè tracta sobre una zona totalment desconeguda per a mi!!! Molt bona entrada!!!

Núria Borràs ha dit...

Hola amics!
Estaré desconnectada durant set setmanetes, ja que marxem a recórrer una altra etapa de la Ruta de la Seda, aquest cop entre Istanbul i Mashad (Iran).

Si ens voleu seguir, podeu fer-ho al blog "mesenllatravel".

Cuideu-vos!
Núria.