Per la Ruta dels Himalaies. Leh. Sankar Gompa


Juley

No hi ha camins marcats per arribar al Sankar Gompa. De res serviran els plànols ni les indicacions dels vilatans: el monestir es deixarà trobar, si això és el que vols.

Amb el Tsemo Gompa vigilant des del capdamunt d’un rocam que domina la ciutat, els passos t’han de dur cap a l’est, creuant camps de cultiu amb el gra recent segat. Et trobaras amb camins emmarcats per murs de pedra, alts, que resseguiras intrigat com si d’un laberint es tractés. Ara creues un rierol, ara un ase et barra el pas. Famílies senceres s’apleguen per fer la collita, entonant una cantinel•la que s’escolta des de tots els racons de Leh. Camines olorant la natura, sentint els Himàlaies a l’esquena, que vigilen cadascun dels teus instants. Un pagès et dirà que vas errat, i giraràs cua sense saber-te greu el camí desfet, doncs a cada pas hauras deixat anar un suspir. Una vella estupa amb tres deïtats pintades a la base et diuen que ja estas aprop. Segueixes camí amunt. Darrera un mur empedrat, dues estupes més s’aixequen altives creant un passadís d’ombra al seu voltant. Vigilen l’entrada del petit gompa, que ja t’està esperant. I et dóna la benvinguda, amb els sostres daurats, el jardí florit, les finestres ornades com els ulls d’una deessa, les banderoles al vent.

L’has trobat, però l’has viscut durant tot el camí. I llavors ho comences a comprendre: l’important no és el destí, sinó el viatge.

3 comentaris:

Serndipity ha dit...

Aisssssssssss... sí, l'important és el viatge... tot el que anem trobant en el nostre dia a dia...
Gaudiu de cada moment, de cada instant... que encara uns queden moooltes estones de pau per aquests indrets!!!
Un petóooooooooo...

Josep M. Ferrer ha dit...

Quin lloc més màgic i místic! Fan ganes d'anar-hi. Un viatge sense mapes,... ja no en queden gaire de llocs com aquest!

Per_mi_mateixa ha dit...

mmm... gairebé puc olorar l'aire i veure als pagesos segant... amb aquestes descripcions que fas és fàcil imaginar-se passejant al teu costat! Petonets nina!