Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris (03)Ruta de la Seda. Mostrar tots els missatges
Es mostren els missatges amb l'etiqueta de comentaris (03)Ruta de la Seda. Mostrar tots els missatges

Per la Ruta de la Seda. Repkong. Tíbet Històric

L'autobús avança deixant enrere la ciutat de Xining. A poc a poc el trànsit es va dissipant i els edificis grisos desapareixen en l'horitzó, amagats sota un núvol infecte. En acabar-se la carretera nova, l'autobús sacseja bruscament i fa botar el passatge sobre els seients mig esguerrats. Uns ocells juguen sobre la branca d'un arbust. Feia dies que no en veia, d'ocells. D'arbusts, tampoc.


Creuem indrets monòtons sense gaire vegetació, mentre la son s’apropia dels viatgers. Una corba tancada ens endinsa cap al cor d'una gorja, on les altes parets defensen el curs d’un riu. “It’s the Yellow River”- ens diu una noia. Dalt del cingle hi despunten banderes d’oració cargolades pel vent. Sortim del tallat i seguim el curs del riu. Uns quilòmetres més enllà, els passatgers comencen a despertar. El paisatge és ara natural, més humil, una terra seca esquitxada per camps llaurats. El riu fa un gir brusc i, enmig de la corba, hi apareix una estupa blanca, serena i enlluernadora, com si hagués emergit de l’aigua i flotés en ella­. Els tibetans s’apressen a fer una reverència. Ja són pocs els qui s’estan asseguts. Uns mouen bosses d’allà cap aquí, altres xerren amb els del darrere i el rebombori dels qui tornen a casa es fa evident. Nosaltres ens arrepengem sobre els seients del davant, complaguts pel paisatge què gaudirem els propers tres dies. I llavors apareix el pont. I la ciutat. I el temple. I per tot arreu, incansables banderes d’oració que onejen al vent.


Estem a Repkong, a la província d’Amdo del Tíbet Històric. Des de la invasió xinesa, els seus habitants han sofert repressió, els seus béns culturals i històrics han estat destruïts i les seves terres han estat separades del territori tibetà i incloses dins de la província xinesa de Qinghai.


Enllaços d'interès:

Blog Mesenllà


Fotografia cedida per www.mesenlla.com

Per la Ruta de la Seda. Monestir de Kumbum (Taer Si)

No va ser tan fàcil localitzar la parada de l’autobús que ens havia de portar a Kumbum. El nostre plànol era llegible, però els rètols indicatius de la ciutat estaven escrits en indesxifrables símbols xinesos. A més, el govern havia rebatejat el monestir amb el nom xinès de Taer Si, però tan era dir-ho així com dir Kumbum, ningú no ens entenia.

De sobte, en la llunyania d'una avinguda de quatre carrils, dues figures resorgiren d'entre la bruma matinal com espectres silenciosos. Amb el pas decidit i la mirada baixa, caminaven aliens a la cridòria i als fums malaltissos. Duien roba ampla, els cabells lligats amb dues trenes, l’abric esparracat. Ni tan sols la manera estranya en què portaven la màniga -cordada amb el cinturó- aconseguí arrencar una mirada d'entre la gentada. Només la nostra: aquesta parella tibetana ens guiaria fins el monestir.

L'autobús ens deixà a la ciutat de Huangzhong. Un cop allí, el caminar anònim dels tibetans deixà enrere parades de cols i pastanagues i avançà cap a la portalada del complexe monàstic.

Kumbum és un dels sis grans monestirs de la secta dels Barrets Grocs del budisme tibetà. Fou construït el 1557 en un lloc considerat sagrat i ha sofert la destral de la Revolució Cultural. Avui dia està reconstruït i les famílies tibetanes hi acudeixen en peregrinació per realitzar la kora o circuit ritual al voltant dels temples.

La gran plaça empedrada dóna la benvinguda els visitants, lluint una gran filera d'estupes blanques com la calç. A la seva ombra, un grup de dones juguen amb els fills. Visitem els temples resseguint el camí que ens marca l'aroma d'encens. Crema aquí i allà en petites urnes o en la soca dels avets. El complexe és fascinant. Les sales d'oració estan decorades amb teles vermelles i magnífics thangkes. Una gran escultura mostra un paisatge ple de temples, pagodes i figures humanes i d'animals. Ens informen que està feta amb mantega de iac. La parella tibetana que ens havia portat fins aquí també l’admira, i continua després amb la seva pregària impertorbable, al ritme del mantra etern: om mani padme om.


Fotografia: Monestir Kumbum, Antic Tibet (Xining, Qinghai. Xina)
Cedida per www.mesenlla.com

Per la Ruta de la Seda. Les coves de Mogao

A vint kilòmetres de la ciutat de Dunhuang, a la vora d’un penya-segat ressec enmig de les arenes del Taklamakan, s’amaga un veritable tresor: milers d’escultures de Buda, bodhisatves, pintures i manuscrits reposen des de fa més de mil anys protegits en 492 coves, a recer de l’erosió de les tempestes de sorra i de l’embat destructor d’exèrcits mogols i xinesos.


Durant més de 1.000 anys, les Coves de Mogao han vist com pelegrins i monjos budistes decoraven les seves parets amb delicades pintures murals, esculpien més de 2.500 estàtues i hi guardaven documents i manuscrits escrits en sànscrit, sogdià, tibetà o xinès. La riquesa que aquí reposa és un fidel testimoni de la vida diària, dels costums, del vestuari, de la dansa... i mostra la influència de les diverses cultures que atravessaren la regió durant segles, seguint els camins de la Ruta de la Seda.


Les coves foren “re-descobertes” pel monjo Wang Yuan Lu pels volts del 1900, però ben aviat caigueren a les mans dels arqueòlegs europeus Stein, Carter i Pelliot. Abans que les autoritats de Beijing se n’adonessin del que estava passant, set mil manuscrits i cinc-centes pintures de Mogao -algunes arrencades de la roca- entraven a formar part del British Museum, i sis mil manuscrits i pintures viatjaven per via marítima cap al Louvre.


Les coves de Mogao han estat declarades Patrimoni de la Humanitat per la Unesco (visiteu el lloc en panofotografies 360) i formen part del projecte arqueològic “The International Dunhuang Project”.


Fotografia extreta de Wikipedia, Cova de Dunhuang, que mostra el viatge de Zhang Qian cap a l'oest.


Enllaços relacionats:

Mesenlla

Amu Daria


Per la Ruta de la Seda: bordejant el Taklamakan pel ramal nord.

De Kashgar a Turpan i Dunhuang.


Mentre em pregunto si les 30 inacabables hores de recorregut pel tram nord de la Ruta de la Seda hauran esta suficients per deixar enrera el desert infinit de pedra i roca, el tren es comença aturar. Les portes s'obren, feixugues, deixant entreveure una estació encara endormiscada. Baixo a l'andana i camino lentament sota la protecció d’un porxo metàl·lic de nova construcció. En uns minuts, l’ambient grisós de l’estació s’ha omplert de gent que corre a riuades en una única direcció. La xafogor em fa suar esquena avall i la gentada m’empeny cap a la sortida. De repent, l’univers s’ha tornat taronja, com si el veiés a través del filtre de la càmara. La terra és taronja, el cel taronja, l’aire que respiro, taronja. La immensitat del desert del Taklamakan cau sobre mi, implacable, colpejant-me les galtes, estabornint-me, ofegant-me amb el seu alè calent.


Trenta hores de monòtona ruta han deixat enrera el Uiguristan, les pregàries a Al·là i els kebabs, per donar pas a una població han que engalana les botigues amb coloraines i llums de neó, resa al diner i menja arròs saltat.


Però el Taklamakan, el més temut dels deserts per als viatgers de la Ruta de la Seda, romàn aquí, en el punt on es retroben els ramals nord i sud, impertorbable.



Fotografia: Desert del Taklamakan, imatge extreta de www.virginmedia.com


Per la Ruta de la Seda. Turpan.

La història ha honorat la vall de Turpan rodejant-la de les antigues ciutats de Gaochang i Jiaohe, de les que han sobreviscut restes de monestirs, pagodes i tombes i algunes traces de pintures budistes, de mosaics i d'escultures.


La mare natura ha sepultat la vall enfonsant-la 154 metres per sota del nivell del mar i sotmetent-la a abrasadores temperatures durant l’estiu i a intensos freds a l’hivern.


La mà de l’home li ha construït una de les joies de l’arquitectura de la Ruta de la Seda, la mesquita de l’Emin Khoja, de la que en sobresurt un espectacular minaret cilíndric de rajoles de fang i palla de 44 metres d'alçada.


I la Ruta de la Seda? La Ruta de la Seda l’ha fet receptora de coneixements tan valuosos com els karez, una tècnica mil·lenària importada de Pèrsia que recull l’aigua de les muntanyes i la transporta per canals subterranis fins les aldees i els camps, en xarxes que s’estenen al llarg de més de 1.600 quilòmetres per sota terra.


De la combinació d'aquesta aigua i de les elevades temperaturas, n'ha florit un oasi d’agricultura que cada temporada regala als seus habitants la frescor de les peres, l'aroma dels préssecs, la melositat dels aubercocs i la dolçor d'un raïm de tanta qualitat, que es coneix a tota Xina com el millor del país.


Però Turpan ens relata que ha sofert l'emprempta de terratrèmols, la destrucció d'exèrcits i l'expol·li d’exploradors i camperols, i les antigues ciutats són ara un record eixut del que un dia van ser. Els karez s'han de descobrir amb l'ajuda d'un guia local, ja que l'oficina turística mostra només una recreació en cartró-pedra.


Però encara ens queda la mesquita de l’Emin. Aquesta meravella envoltada de la verdor de les parres, a les mateixes vores del desert del Taklamakan, fou capaç de transportar-me als temps de la Ruta de la Seda, als temps del cansament i de la pols, de l’aventura i del perill. El seu minaret d'estil afgà que s'aixeca presumit exhibint geomètrics dibuixos florals, em va fer recordar el motiu del viatge, ensumar la seva història... i somniar de nou.


Fotografia: Mesquita de l'Emin Khoja, Turpan, Xinjiang (Xina)

De Kashgar a Xi'an por la Ruta de la Seda

"El despertar de la Gran China". Així es titula l'últim número de la revista Dviag, una revista digital dirigida al viatger independent que ofereix propostes de viatge alternatives força interessants. Els relats estan escrits pels mateixos viatgers, com tú i com jo , i en aquest número he pogut col·laborar amb un relat sobre la Ruta de la Seda: "De Kashgar a Xi'an".

Podeu llegir on-line o descarregar-vos el PDF d'aquesta revista o la dels Himàlaies, del Perú, del Brasil, de Tailàndia... així com consells sobre destinacions, allotjaments, restaurants, relats de viatge i fins i tot participar en el fòrum . Tot això, al portal de viatges Viamedius.com.

I també podeu llegir una mica del text "De Kashgar a Xi'an"...

"China es superlativa. Con un territorio de más de 9,5 millones de kilómetros cuadrados, 14 países vecinos, unas 50 minorías étnicas y más de 1.330 millones de bocas que alimentar, China crece en cifras a una velocidad de vértigo. Ahora que está de moda y que las aerolineas ofertan precios interesantes -un billete a Beijing puede salir por 540 euros- ¡Nos vamos a China!


Decidir qué parte del país visitar, ante un mapa casero compuesto por tres fotocopias Din A-3 pegadas con celo, no fue tan fácil: desde las frías estepas de la Baja Mongolia hasta la subtropical y exótica Yunnán, pasando por el modernizado este, con la Gran Muralla y un Beijing Olímpico, la popular Yangshuo, las megalópolis futuristas de Shanghai y Hong Kong, la siempre ansiada altiplanície del Tíbet...


“Te propongo un viaje diferente” –me dijo mi compañero- “Un viaje a una de las regiones menos visitadas de China, donde las costumbres no se han alterado con el paso de los siglos y el turismo aún no ha llegado”. Se incorporó de un salto, buscó en la librería, volvió con Patrimonios de la Humanidad, Bernard Ollivier, el Atlas Mundial y Marco Polo; buscó el mapa y señaló una línea que atravesaba toda China. “Te propongo un viaje a través de la Ruta de la Seda, desde Kashgar hasta Xi’an, siguiendo los pasos de las antiguas caravanas, de mercaderes, guerreros, exploradores, peregrinos, filósofos, bandidos...”. "... segueix llegint.



Fotografia: Fi del Ramadà a la mesquita d'Id Kah, Kashgar.

Per la Ruta de la Seda. Kashgar. Oasi d'història

El viatger actual que arriba a Kashgar després de creuar els impressionants Pamirs a través de l’Irkeshtam o del Torugart, ja sap que no veurà la silueta de cap caravanserall esperant per donar-li repòs. Sap també que no es toparà amb cap processó de camells bactrians carregats de valuosa mercaderia. Té la certesa que no ensopegarà amb mercaders sogdians, ni xinesos, ni turguisos, ni tibetans. Però somnia amb això.

El viatger actual que arriba a Kashgar seguint els passos de la Ruta de la Seda ho fa carregat d’il•lusió, per més que Collin Thubron recordi el seu viatge com “la sombra” de la Ruta de la Seda, o que Marc Morte descrigui el seu com a “somnis perduts”. El viatger d’avui dia alberga esperances de trobar algun vestigi del ric passat mercader de la ciutat. Porta massa temps fantasiejant amb evocadores ciutats-oasi, amb històries de poderosos imperis, amb llegendes de rics emperadors, de valerosos guerrers, de pelegrins, de princeses…

Quan el viatger assedegat de cultures antigues deixa caure els seus ossos a Kashgar, defalleix davant les grans avingudes de quatre carrils que divideixen la ciutat, davant els enormes edificis en plena construcció, davant les llums de neó que rotulen els comerços xinesos. Pero no es rendeix, doncs sap que allò amb que ha estat tants mesos, tants quilòmetres somniant, espera darrera els blocs de formigó com un enlluernador tresor que vol ser trobat.

I és llavors quan el viatger aconsegueix un plànol i se sitúa. Esquiva un taxi groc, creua l’atrafegada avinguda Seman Lu… i allí està: un trosset d’història atrapada en una ampolla de vidre. Cases de totxana d’argila, plantes baixes i geranis, estrets carrerons que fan olor d’espècies, dones amb mocador, vells que conversen, nens i caniques, ases i carretes, kebabs de corder, el cruixir d’una síndria sota el tall de la navalla… la vida, en fi.


Per saber més:
Mesenlla Travel
Amu Daria
La Ruta de la Seda

Fotografies: carrers de Kashgar, Xinjiang (Xina)

Projecció de fotografies i xerrada sobre la Ruta de la Seda

De Bishkek (Kirguizistan) a Xi'an (Xina)

Aquest divendres 27 de febrer, a l'Espai 210 (c/ Padilla, 210 baixos, en el barri de la Sagrada Família a Barcelona) i dins del cicle "Els secrets de la Ruta de la Seda", realitzarem una projecció de fotografies i xerrada sobre el Kirguizistan i la Xina, rememorant el viatge que vam fer seguint la Ruta de la Seda, l'any 2007.

Però abans, a les 19.00 hores, tindrà lloc el passi de la pel·lícula “La historia del camello que llora” (90 minuts), 2003. Alemanya – Mongòlia / Direcció; Byambasuren Davaa i Luigi Falorni / Nominada a l’Oscar com a Millor Documental curt 2005, Premi de la Crítica Internacional en el Festival de San Francisco 2004 i Premi del Públic en el Festival de Karlovy Vary 2004.


I per tancar el cicle “Els secrets de la Ruta de la Seda” es realitzarà un petit àpat (pica-pica) amb productes de la Ruta de la Seda acompanyats per l’Asyl Ryskulova que ens oferirà un bon grapat d’anècdotes i comentaris sobre la gastronomia d’aquestes terres.

Us hi esperem!


"La generosidad de los kirguises"

Aquest és el meu primer text publicat en una revista de viatges. Poc encara, però tot és començar.

Revista Altaïr núm. 55
Setembre de 2008


Kirguizistan. Guia de viatge

Introducció
Kirguizistan es un d’aquells països oblidats de les rutes turístiques, amagat entre els seus gegants veïns la Xina i el Kazajstan, l’Uzbekistan i el Tadjikistan, de noms tan difícils de recordar com ell mateix. Geogràficament parlant, és quasi completament muntanyós, envoltat pels dos sistemes més grans d’Àsia Central, els Tian Shan i els Pamirs. Més de la meitat del país se situa a una alçada superior als 2.500 metres. Abrumador. Això fa d’aquestes terres un lloc ideal per a practicar activitats de natura: trekking, muntanyisme, escalada, així com interessants excursions a cavall, ascensions a llacs alpins o banys en sanatoris. A més, el visitant pot descobrir una cultura antiquíssima i unes costums que no s’han esborrat amb el pas dels anys i que continuen vives, davallant entre la modernitat i les herències ancestrals. Els petròglif –inscripcions o dibuixos sobre pedres realitzades per les antigues tribus nòmades-, la Torre de Burana i la d’Uzgen, vestigis de l’imperi karakhànida o Tash Rabat, un caravanserai dels temps de la Ruta de la Seda, en són una bona mostra. No oblidem els basars, que es mostren vibrants a totes hores. Kirguizistan ofereix, a més, la possibilitat de dormir en iurta, la casa dels nòmades i compartir amb ells tants dies com es desitgi, cosa que permet gaudir de la seva hospitalitat i del coneixement d’una forma de vida que es ressisteix a quedar en l’oblit.

Moneda
La moneda oficial es el som. El canvi a l’euro es cotitza a 1€= 56,06 som (octubre 2007)
Funcionen caixers automàtics a Bishkek i Osh.

Visat

Es necessita un visat d’entrada al país que s’aconsegueix a l’aeroport Manas International.

Documentació:
- Passaport amb vigència mínima de sis mesos.
- 35 USD.
- 1 fotografia tamany carnet
- Omplir un formulari que t’entreguen ells.

Els tràmits són relativament ràpids.


Salut
No s’estableix cap tipus de vacunació obligada, però el MAE recomana:
- vacunació contra l’hepatitis A i B i el tètanus.

Els centres de Sanitat Exterior de la cada província ofereixen tota la informació necessària en matèria de salut exterior, així com moltes de les vacunes necessàries.
Recomanacions de Sanitat Exterior:
- Vacunació contra la febre tifoidea i la diftèria.
- En cas de realitzar activitats com l’escalada, cal anar en compte amb el mal d’alçada. No s’han de prendre aspirines, el més apropiat és descendir.
- Tuberculosi. El problemes són deguts a una bactèria present a la llet, que mor a 100 graus. Per tant, la llet ha d’estar sempre prèviament bullida i no ha d’haver problema amb els iogurts. Tampoc s’ha d’entrar en contacte amb malalts, perquè és contagiós.
- Beure sempre aigua embotellada, no consumir verdures crues o poc cuinades ni fruites que no hàgiu pelat vosaltres.

Hora

GMT més 5 hores.

Seguretat
Kirguizistan es un país segur, però mai està de més prendre les mesures de seguretat habituals per a qualsevol viatge. Alguns viatgers han tingut problemes amb la militsia, la policia kirguisa, que no han passat de controls rutinaris o la sustracció d’algun bitllet de 10 dòlars. Per la resta, la gent és molt amable i sempre està disposada a ajudar-te.

Transport

Avió: És ideal per a distàncies llargues, per exemple entre Osh i Bishkek. Els preus oscil•len entre els 45 i els 60 USD. Hi ha dos vols diaris, un pel matí i un per la tarda. Les oficines de vendes es poden trobar al centre de Bishkek.

Tren: Quatre trens a la setmana uneixen Bishkek i Moscú via Almaty (Kazastan). També és possible viatjar a Tashkent (Uzbekistan), però s’ha de passar per Kazastan.

Autobus: Són vehicles tipus furgoneta amb seients. Molt econòmics però poc còmodes, poc recomanables per a viatges llargs.

Marshrutka: És un vehicle tipus minibus que viatja per una ruta prefixada. Es pot pujar i baixar sempre que es vulgui. Són ideals per a trajectes curts, per exemple, per moure’s per les ciutats grans.

Taxi
: Els taxis cobren per seient i s’ha de negociar el preu. És interessant preguntar a la gent del país el preu aproximat del trajecte. Una altra opció és pagar els seients que quedin buits.

Allotjament
Hi ha hotels espartans de l’època soviètica, però una de les millors opcions al Kirguizistan –sens dubte- és allotjar-se en homestay. Les homestays són vivendes particulars que posen a disposició dels visitants una part de la seva casa. Els propietaris ofereixen esmorzar, dinar i sopar i l’hospitalitat està garantida. L’allotjament en cases particulars fomenta un turisme més sostenible.

Agències de caràcter local, com la CBT (Community Based Tourism) i Sheperd’s Life han revolucionat el món rural i el turisme al país, posant a disposició dels visitants tota una llista de homestays i una sèrie d’activitats (trekking, excursions a cavall, escalada,...) que permeten a la població local participar directament dels ingressos que s’obtenen del turisme.


Gastronomia
Els plats típics són el laghman (fideus llargs i plans amb carn i verdures estofades) i el plov (arròs amb verdures i carn). Jarkop és també una varietat del laghman.Són molt coneguts els hoshan i els manty, s’assemblen a les nostres “empanadilles”, són de verdures i es preparen al vapor o fregits. Kesme és una sopa de fideus fins amb verdures, patata i carn. Besh barmak és la menja pròpia de les celebracions que, segons indica el seu nom kirguís, es menja amb els “5 dits”. El pa s’anomena naan, és rodó, pla i deliciós i es pot adquirir calent amb molta facilitat. La beguda nacional és el Kumys, llet fermentada, d’un sabor agre. Es diu que Alexandre el Gran, en beure’n, exclamà: “Mai abans he probat una beguda tan dolenta”.


BISHKEK

Bishkek és una ciutat jove -data de l’any 1872- i la seva construcció ha seguit l’estil soviètic, amb grans avingudes arbrades i amples, en forma de quadrícula.

El centre del govern i de la vida de la ciutat és Ala Too Square, on hi ha el Palau Presidencial (White House), l’estàtua de la llibertat (que ha reemplaçat una de Lenin) i el Panfilow Park, on es realitza cada hora la issada de la bandera.

Als afores de la ciutat es troba l’Osh Bazaar, el més gran i vibrant de la capital. S’hi ven de tot, des de fruita i verdura, estris, eines, plàstics, sabates i roba. La carn, els embotits i els formatges es venen dins d’un edifici cobert que segueix la línia de l’arquitectura civil soviètica.

Altres llocs d’interès són:
- Ak Emir Basar, entre els carrers Mossoviet i Moskovskaya/Sovjetskaya, on passejar és molt agradable.
- El mercat Tokmak east bazaar, els diumenges.
- L’State Historical Museum (abans s’anomenava Lenin Museu i encara hi queda algun rètol) mostra la història kirguisa i s’exposen mòmies, catifes, artesania i iurtes.
- Manas Statuary Complex, Victory Square, Opera House (recomanable la visita per veure com funciona l’òpera o el teatre, el preu aproximat són 20 som).
- el circ, que és molt colorit, amb actuacions d’estil tradicional.
- Esglèsia ortodoxa Djibek Sholou / Togolok Moldo i la mesquita (Gogolya / Moskovskaya).

Voltants de Bishkek

-Torre de Burana. Aquest impressionant minaret és l’únic que queda de l’antiga ciutat de Balasagun, l’antiga capital est de l’imperi karakhànida (la capital oest fou Samarkanda). Antigament la torre tenia 46 metres d’alçada; ara només s’eleva fins 24. S’hi pot pujar i contemplar les esplèndides vistes de la vall Shamsy, amb les muntanyes nevades al fons. Als seus peus hom pot veure una col•lecció de petròglifs (dibuixos en pedra) realitzades per antigues tribus nòmades.
La Torre es troba prop de la població de Tokmok, a 80km de Bishkek. Per anar a Tokmok, cal pujar al minibus núm. 3899 des de l’estació d’autobusos est (n’hi ha molts més que hi van). Després cal agafar un dels minibusos, que surten a les 07.00 am, les 12.10pm i les 15.30 pm, o bé un taxi, que costa 300 som.


Allotjament i restaurants
A Bishkek hi ha diversos hotels, però si s’elegeix l’allotjament particular, recomanem la Nomad’s Home, on la Gulnara i la seva família obren les portes als visitants en un ambient amigable i hospitalari. L’adreça és Jibek Jol Str., darrera de East Bus Station. El preu per persona solen ser 250 som i l’esmorzar està inclòs. www.nomadshome.googlepages.com.

Alguns dels restaurants recomanats són:
- Jalalabad, a la cantonada de Beta Stores, a Chui Prospect. A la població local li agrada menjar aquí per assaborir la cuina típica d’Àsia Central: plov, laghman i besh barmak.
- Fakir, sempre concorregut. Laghman i altres plats tradicionals. És barat i popular entre els locals.
- Faiza, a Jibek Jolu.
- Yusa, especialitat en menjar turc.
-Cafe Classic, a Manas Prospect, 49


KOCHKOR
LLAC SON-KUL

Kochkor és la petita població que serveix de base per visitar el Song-Kol, un llac alpí situat a una alçada de 3.016m sobre el nivell del mar. Al seu voltant no hi ha muntanyes sinó pastures, jailoos en kirguís. Una de les experiències més apassionants d’un viatge al Kirguizistan passa per allotjar-se en una iurta –la casa tradicional desmuntable dels pobles nòmades d’Àsia Central- i conèixer de ben a prop una forma de vida que lluita per no ser relegada a l’oblit. L’hospitalitat serà, de ben segur, un altre tresor.
Tant la CBT com la Sheperd’s Life ofereixen excursions al llac i allotjament en iurta. Cal tenir en compte que les iurtes s’estan al llac durant l’estiu i quan arriba l’hivern la carretera queda tancada per la neu. A modus orientatiu, a l’any 2007 la neu arribà el dia 3 d’octubre.

TASH RABAT
És un caravanserai que data dels temps de la Ruta de la Seda, situat als peus d’un turonet entre un paisatge de pastures. Queda molt a prop de la frontera si es va a Xina a través del pas del Torugart. L’allotjament és possible en cases particulars i també en iurtes disposades per Sheperd’s Life.

ARSLANBOB
Arslanbob és un petit poble situat al peu de les serralades Chatkal i Fergana, a l’extrem oest del país, envoltat de plantacions de nouers, festucs i altres fruits secs. La població, de majoria uzbeca, és molt amigable, i els voltants són fantàstics, ideals per realitzar activitats com l’escalada, el trekking -curt o de diversos dies- o passejades a cavall. L’organització local CBT, que fomenta el turisme sostenible i responsable, funciona molt bé a Arslanbob, tant en allotjament com en activitats a l’aire lliure.

OSH
Osh és la segona ciutat del país i el centre administratiu de l’enorme província que porta el seu nom. Se la coneix com “la capital del sud” i es localitza a la Vall de Fergana. Per la seva complicada situació geogràfica -arran de la creació d’unes fronteres inexistents que daten de l’època d’Stalin- la població d’Osh és una barreja de cultures i grups ètnics: uzbecs, kirguisos, tadjiks i russos. L’antiguitat de la ciutat és prou coneguda, un refrany popular diu que “Osh és més antiga que Roma”. Efectivament, l’any 2000 celebraren el seu 3.000 aniversari.
La principal atracció és el Jayma Bazaar, un dels mercats més grans i més interessants de tota Àsia Central. S’allarga gairebé 1km al llarg de la vora oest del riu Ak-Buura i es poden veure comerciants russos, tadjiks, uzbecs i kirguisos venent artesania, fruites i verdures, carn, roba, sabates, cassets pirates,... Aquest mercat no ha variat la seva ubicació des dels temps de la Ruta de la Seda.
El tro de Solimà (Dom Babura), és l’únic lloc natural i històric d’Osh. Es pot veure des de qualsevol punt de la ciutat i ha estat un important destí de peregrinatge musulmà durant centúries.

Voltants d’Osh
Uzgen és una petita ciutat situada a 55 km d’Osh, amb una història que data, també, de més de 2.000 anys i punt de parada en els temps de la Ruta de la Seda. La seva població recull més de 40 cultures diferents. És interessant la visita al basar, al minaret (Torre d’Uzgen, és com la de Burana, però es conserva sencer) i el mausoleu de l’època Karakànida. Es pot completar en una excursió de mig dia des d’Osh i s’hi arriba en transport públic.

CAP A XINA
Des de temps immemorials, els únics passos possibles per creuar els Pamirs eren el Torugart i l’Irkestam. Avui dia són també els únics llocs fronterers, si es vol seguir un recorregut terrestre. Les diferències entre un o l’altre pas són, bàsicament, de tipus burocràtic, a saber:

Pas del Torugart
La reglamentació actual xinesa només permet el pas dels turistes a través del Torugart quan hi ha un transport xinès esperant a l’altra part de la frontera. Això significa que cal contractar tot el paquet amb una agència i el preu oscil•la entre 100 i 200 dòlars, que sol incloure una nit a Tash Rabat o Naryn.

Pas de l’Irkeshtam

S’hi arriba des d’Osh via Sary Tash, l’últim poble abans de la frontera, on cal passar la nit. El paisatge és espectacular. No es requereix cap permís especial però cal tenir en compte que el transport públic és gairebé inexistent. Per tant, serà necessari contractar un vehicle o bé arribar a la frontera –des de Sary Tash- fent autostop, que no deixa de ser la forma més usual i interessant. Un cop a Xina, un taxi us portarà fins Kashgar.

Per la Ruta de la Seda. El pas de l'Irkeshtam

Una de les col·lisions més espectaculars de la història geològica del planeta formà els Himalàies, els Pamirs i l’Hindu Kush, creant cims que s’eleven fins als set i vuit mil metres d’alçada en el territori que ara és Índia, Xina, Kirguizistan, Tadjikistan i Pakistan.

Si avancem en el temps uns 35 milions d’anys, veurem les antigues caravanes de la Ruta de la Seda als peus de les immenses parets de roca glaçada. Superar les muntanyes per un o altre costat els reportava importants pèrdues de càrrega, la mort d’animals a causa d’esllavissades, problemes per insolació, ceguera, congelació d’algunes parts del cos.... a més dels atacs de bandits que perseguien la valuosa mercaderia. La Mort era un genet que sempre cavalcava amb ells.
Dues escletxes en la serralada, l’Irkeshtam i el Torugart, els obrien el camí. Durant segles, aquests passos han estat els únics accessos possibles per a les caravanes que es dirigien a Kashgar en direcció a Xi’an o, en sentit invers, a les mítiques ciutats de Samarkanda, Bukhara o Merv.

Avui dia, entrar a Xina a través de l’Irkeshtam és un camí de roses. Això sí, cal esperar a Sary Tash el pas d’algun camió que es dirigeixi a la frontera, sofrir no menys de quatre hores d'inacabable camí tortuós per la falda dels Pamirs, caminar uns quants quilòmetres amb la motxilla a l’esquena per passar, finalment, set llocs de control fronterer. Superats els tràmits, una bona carretera asfaltada ens portarà, en tres hores, a Kashgar.


Foto: Camí de l'Irkeshtam.

Per la Ruta de la Seda. Sary Tash

Sary Tash és el melic d’Àsia Central. Aquesta és la conclusió a la que vaig arribar la nit que allí vaig dormir, sobre les catifes d’una de les habitacions que les germanes Ieda reserven als viatgers sedegosos d’aventura. Situada a 3 hores en cotxe de Gultxa, la ciutat més propera, Sary Tash és l’últim reducte habitat en direcció a les fronteres xinesa i tadjika, allà on els Pamirs són els reis indiscutibles, majestuosos set-mil infranquejables.

Els viatgers inquiets que recorren els Pamirs han de passar per aquí en el seu camí entre Tadjikistan, Kirguizistan i Xina. Aquells altres que recorren la Ruta de la Seda, inexorablement també la coneixeran. Desèrtica, amable, te calent. Si venen de Xina possiblement continuïn en direcció Osh però, en cas d’anar-hi hauran de pernoctar, per dirigir-se al següent cap al mític pas de l’Irkeshtam, per un demoníac i inacabable camí abonyegat.


Foto: De bon matí a Sary Tash.

Per la Ruta de la Seda. Osh


Osh és la segona ciutat de Kirguizistan i el centre administratiu de l’enorme província que porta el seu nom. Es localitza a la Vall de Fergana, una regió de fràgil estabilitat des de la creació d’unes fronteres inexistents que daten de l’època d’Stalin. Per aquest raó, la seva població és un trenca-closques multirracial en que els uzbecs en són majoria, seguits dels kirguisos, els tadjiks i els russos.

Aquesta rica diversitat cultural es pot apreciar en el que és un dels mercats més grans i antics d’Àsia Central: el Jayma Bazar. L’enorme mercat s’allarga quasi 1 km per la vora oest del riu Ak-Buura i, el més interessant: no ha canviat d’ubicació des dels temps de la Ruta de la Seda. Els seus tendals aprovisionaren, fa més de 1.700 anys, els exèrcits d’Alexandre el Gran i els del Rei Salomó (Solimà) i avui, com ahir, comercien amb fruites i verdures de temporada, roba i calçat, ganivets i barrets tradicionals, naan (el pà rodó i pla, típic dels pobles musulmans)... encara que són els cd’s pirates els més desitjats.

Submergir-se en aquest sorprenent bazar és empapar-se de la cultura dels diversos pobles que hi conviuen. Persones que esperen dels seus governants que inverteixin en infraestructura, en indústria i en polítiques socials, que portin a terme reformes econòmiques que erradiquin la pobresa i l’elevat índex de desocupació, que lluitin contra la corrupció política i les màfies de la droga, un seguit de mesures que permetrien combatre l’incipient fanatisme religiós –provinent d’altres països- que es nodreix dels estrats socials més dèbils i desfavorits. Una gent que, en definitiva, només vol viure en pau.

Foto: Jayma Bazaar, Osh.

Per la Ruta de la Seda. Arslanbob


Quan planifico un viatge pels camins del món, tinc una necessitat obsessiva de cercar un lloc on imagino que hi podria viure. En tinc un a Myanmar, un a Tailàndia, un altre al Nepal...
El petit poble d’Arslanbob, al centre-oest del Kirguizistan, sembla un bon candidat: mitjanament ben connectat, se situa als peus de les serralades Txatkal i Fergana i de ben segur, no hi ha grans edificis, ni blocs de formigó, ni centres comercials fashion.

Ara, només em cal comprovar-ho.

Em dóna la benvinguda una petita plaça, que fa les funcions de parada de taxis, punt de trobada dels vilatans i centre neuràlgic dels tres carrers que el conformen. El poble s’enclava entre muntanyes de pins i avets, des d’on neixen diverses rutes de trekking en direcció als llacs sagrats Köl Kupan i Köl Mazar. A un costat, extenses plantacions de nouers, festucs i d’altres fruits secs deixen Arslanbob desolat durant l’època de recol•leció. Un riu a mig cabdal penetra al poble per separar-lo en dos; abans, però, s’ha desdoblat en les “Cascades Bessones”, visita obligada dels turistes, pocs encara, que hi arriben. L’allotjament és possible en cases particulars sota l’auspici de l’eficient CBT, organització local de turisme sostenible. Els seus habitants, uzbecs, són honestos i hospitalaris. El clima, templat durant el dia gràcies a l’abraç del sol; però a la nit, dins del sac de dormir i amb tantes mantes com puc aconseguir, un fred sec de tardor li roba a Arslanbob tots els mèrits acumulats durant la jornada. Els recuperarà a trenc d’alba, a poc a poc, conforme el te va escalfant el cos i la companyia de la família que t’acull et fa sentir en pau.

Per la Ruta de la Seda. Llac Son-Kul

Una experiència nòmada.
Envoltat de fèrtils pastures i de cims d’entre 3.300 i 4.000 metres, el remot llac Son-Kul ofereix una de les experiències més fascinants del Kirguizistan: la possibilitat d’allotjar-se en una iurta –la casa tradicional desmuntable dels nòmades d’Àsia Central- i conèixer de ben a prop el dia a dia d’una forma de vida que lluita per no quedar en l’oblit.
Sense electricitat ni aigua corrent, les passejades a peu o a cavall, les postes de sol i l’intent d’intercanviar unes paraules amb la família kirguisa que t’ha acollit, faran d’aquesta visita una experiència única.
El llac està situat a 50 quilòmetres de la població de Kochkor, on les organitzacions locals CBT (Community Based Tourism) i Sheperd’s Life treballen en favor d’un turisme sostenible, respectuós amb la natura i amb els costums i tradicions de la població local. Els beneficis recauen directament en la comunitat gràcies a un senzill sistema: el visitant paga a qui ha prestat el servei i aquest liquida a l’organització un percentatge ja pactat, que sol ser d’entre un 10 i un 20 per cent.

Foto: http://www.advantour.com


Per la Ruta de la Seda. La Torre de Burana



“(...) els voltants de Burana evoquen imatges d’un llunyà i oblidat passat, en el que les caravanes de la Ruta de la Seda, transportant càrregues luxoses procedents de l’est d’Àsia, descendien de les muntanyes cap a les planes per parar breument a Burana, abans de continuar la seva travessa –encara llarga- cap a l’oest.” Lin Jingyuen, Basic Bishkek Book, Babushka and Baike, 2000.

A 80 quilòmetres de Bishkek i a 10 del poble de Tokmok, la torre o minaret de Burana s’eleva fins als 24 metres per deixar constància de l’esplendor de la ciutat de Balasagun, la que fora una de les capitals de l’imperi karakhànida durant els segles X i XI, abans que les hordes de l’imperi de Genghis Khan la destruissin.

Unes cargolades escales que ascendeixen per les entranyes de la torre permeten al visitant traslladar-se a aquells temps: El monticle de terra situat al nord és el producte del pas dels segles sobre les restes del complexe del palau. Al seu costat hi ha desenes de pedres amb dibuixos d’humans i d’animals –petroglifs, datats en el segle II- i d’altres d’herència turcomana que indicaven el camí a seguir. La plana són les fèrtils valls Txui i Shamshy, ocupades ara en les tasques de recol·lecció del gra i les muntanyes... ai, les munyanes! pel viatger d’avui dia, la serralada Ala-Too és una infranquejable barrera de majestuosos cims nevats.

Per la Ruta de la Seda. Somriures al mercat


Bishkek.


Quan arribes a la capital del Kirguizistan, no sembla que estiguis a l’Àsia Central. Les àmplies avingudes en quadrícula heretades de l’època soviètica, els cibercafés i els texans amb tacó alt et desorienten.
Vaig trobar el que buscava al mercat, amb la gresca del regateig i l’olor a espècies, a pa recent fet i a kebabs. En desamagar la càmera van aparèixer els primers somriures, acordiònics, de parada en parada. Amigables i contagiosos, uns amb vergonya darrera les mangranes, d’altres orgullosos davant les verdures amb vinagre. La noieta dels fruits secs em saludava en anglès i la dels formatges me’n va deixar provar. Petites exposicions on es venia de tot, sabates, ganivets, caps de corder, coladors, naan -el pà rodó i pla- i les últimes maduixes de la temporada. Un univers de colors, aromes i gestos que mostren la riquesa d’un poble, un aparador de costums i tradicions... de la vida, en fi.

Foto: Bishkek, Osh Bazaar.

Per la Ruta de la Seda. De Bishkek a Xi'an


-No t’esperàvem fins demà.- em digué un home embotit en un pijama de franel·la.
-Vaja, doncs aquí estic. El meu amfitrió badallà i em féu passar dins la casa. Vaig donar gràcies a Déu, doncs en aquella llarga i fosca nit l’esperança de dormir sota un sostre s’havia esvaït feia més de dues hores, les que portava el taxista donant voltes per la ciutat.
Em vaig descalçar imitant-lo i el vaig seguir sigil·losa per sobre les catifes fins una petita habitació. Una dona amb bata de flors vestia un llit, el meu, vaig desitjar. Amb el dit índex tacant-se la boca em mostrà quatre motxilles als peus d’unes lliteres i quatre embalums més que dormien.
Vaig descansar el que em quedava de nit fins que un cor de riures i xerrameques em despertaren. En espiar per la finestra vaig comptar, almenys, vint persones assegudes a una llarga taula. Deu més vagarejaven en el petit jardí. No m’ho podia creure...trenta viatgers a Bishkek i en la mateixa casa? Vaig sortir a fora, impacient per conèixer-los. Les nissagues més atrevides de cada país semblava que s’haguessin donat citat a casa de la Gulnara. Uns recorrien Àsia en bicicleta en una travessia de quasi dos anys, d’altres esperaven el visat per a Kazastan, Uzbekistan, Tadjikistan o Pakistan. Els més esportistes portaven mesos trekkejant per les muntanyes de Kirguizistan i encara quedaven els que viatjaven pels camins de la Ruta de la Seda, entre els que em trobava.
Des de Bishkek, seguiré els passos de les antigues caravanes, creuant el mític pas de l’Irkeshtam en direcció a la Xina. Bordejaré el temut desert del Taklamakan per arribar als abruptes contraforts de l’Himalàia, que donaven recer al Tíbet Exterior i seguiré pel corredor d’Hexi fins Xi’an, el punt de partida de la més important ruta comercial de tots els temps.

Foto: Guesthouse Nomad's Home, Bishkek.