De mudances!!!

Hola amics i amigues!

Després de gairebé un any d'aturada, emprenc la nova etapa del bloc "Pels camins del món" amb il·lusió renovada i canvis importants: em trasllado a Wordpress, en un format més dolç i acollidor, adient als contes i relats curts de viatge que escric.

Espero que us agradi!

Per la ruta dels Himàlaies. Monestir de Thiksey. Leh. Ladakh

Des del capdamunt del monestir de Thiksey, asseguda sobre la barana de pedra de davant la biblioteca, els ulls no són capaços d'encabir tanta bellesa i la ment, endormiscada enmig els sons dels mantres, dansa per la vall proclamant a veus que ha trobat el paradís.

continuar llegint...

Xerrada: Descobreix Ladakh, el petit Tíbet de l'Índia

El proper divendres 25 de febrer, a les 19h a l’auditori del Centre Cultural Can Fabra (Barcelona) i gràcies als amics de Coneguem el món, realitzarem una projecció de fotografies i una xerrada sobre el Ladakh, una regió enclavada entre les gegantines serralades del Karakorum i dels Himàlaiaes, a l’abric de les pluges monsòniques, una de les últimes terres mítiques d’Orient.

Sota el títol "Descobreix Ladakh, el petit Tíbet de l'Índia", esperem reunir a amics i enamorats del viatge per a passar junts una bona estona, recordant els paisatges, l'espiritualitat de la gent, la seva cultura arrelada durant segles... ingredients que ens han convidat a visitar aquesta zona els anys 2008 i 2010.

Us hi esperem!

Per la Ruta dels Himalaies. Thiksey Gompa. Ladakh.

Julley,

Les portes del temple estan entreobertes, deixant escapar un suau olor a encens que córre fugisser cap a l’exterior. Un monjo vell puja les escales arrossegant la túnica al seu pas. Empeny les portes cap a endins i em convida a passar. “Puya”, em diu. La sala d’oracions s'obre davant meu, fosca i calmada, il·luminada per dèbils llums de mantega que trontollen enmig les ofrenes. Al fons, imatges de budes engalanats amb banderoles i bitllets, arròs per quan tinguin gana, aigua per calmar la sed.

Prenc lloc en un racó, les cames creuades, la mà dreta protegint l'esquerra, els dits polses en contacte per deixar l’energia fluir. Poc a poc entren els monjos, semblen lliscar sobre el terra de fusta, tènues ràfagues de color grana en tranquil·la processó. Prenen seient sobre les tarimes i despleguen el seu llibret d’oracions. La puya s'inicia amb una sola veu, una pregària melòdica que ressona dins la sala. S'hi afegeixen les altres veus, guturals i profundes, creant-ne una de sola que flueix a un ritme acompassat. Mots inintel·ligibles, sense interrupcions, un cant que ascendeix, puja i s'eleva i es fa frenètic. Tanco els ulls i deixo anar la ment, que nedi entre els cants, sense pensar, lliure, seguint les onades dels sons dels mantres, gaté gaté paragaté parasangaté bodhishava... deixa’t anar, lluny, més lluny, cada cop més lluny…”.

Per la Ruta dels Himalaies. Leh. Sankar Gompa

Juley

No hi ha camins marcats per arribar al Sankar Gompa. De res serviran els plànols ni les indicacions dels vilatans: el monestir es deixarà trobar, si això és el que vols.

Amb el Tsemo Gompa vigilant des del capdamunt d’un rocam que domina la ciutat, els passos t’han de dur cap a l’est, creuant camps de cultiu amb el gra recent segat. Et trobaras amb camins emmarcats per murs de pedra, alts, que resseguiras intrigat com si d’un laberint es tractés. Ara creues un rierol, ara un ase et barra el pas. Famílies senceres s’apleguen per fer la collita, entonant una cantinel•la que s’escolta des de tots els racons de Leh. Camines olorant la natura, sentint els Himàlaies a l’esquena, que vigilen cadascun dels teus instants. Un pagès et dirà que vas errat, i giraràs cua sense saber-te greu el camí desfet, doncs a cada pas hauras deixat anar un suspir. Una vella estupa amb tres deïtats pintades a la base et diuen que ja estas aprop. Segueixes camí amunt. Darrera un mur empedrat, dues estupes més s’aixequen altives creant un passadís d’ombra al seu voltant. Vigilen l’entrada del petit gompa, que ja t’està esperant. I et dóna la benvinguda, amb els sostres daurats, el jardí florit, les finestres ornades com els ulls d’una deessa, les banderoles al vent.

L’has trobat, però l’has viscut durant tot el camí. I llavors ho comences a comprendre: l’important no és el destí, sinó el viatge.

Per la Ruta dels Himalaies. Leh. Ladakh

Una imatge palpita des del fons del meu cor des de fa dos anys. En una teulada de fusta d'una casa tradicional ladakhi, ballen al vent unes dòcils banderoles d'oració budistes. Si escolto amb el cor, puc sentir el murmurar dels seus cants. Uns esbelts xops s'aixequen en pampallugues verdejants en els darrers dies de la tardor sota el cel més blau que mai hagi vist. I al fons, emmarcant aquest record perfecte que el temps m'està esborrant com els grans de sorra d'un mandala que no perdura, s'eleven presumits els Himàlaia, impressionants set-mils cobert d'un blanc perpetu, aixecant-se en compacta processó per gratar-li la panxa al cel.
Ara, dos anys després de la partida, ja no és un record, és la imatge més bonica, la realitat que contemplo cada matí des del llit de l'habitació que la família Barath ens té reservada.

Turisme sostenible al Ladakh

"Cuando viajar es preservar el paisaje". Així es titula l'últim text que he publicat a la revista Lonely Planet, dins de la secció "Viaje responsable.
Us convido a llegir-lo.

Revista Lonely Planet, núm. 25
Setembre de 2009.

Ladakh, un mes al paradís

"Cuando los vaivenes de un viaje te dejan en un lugar de paisajes fascinantes, sin ruidos ni contaminación, donde sus gentes sonríen al verte y una paz espiritual se respira en el aire, ¿qué puedes hacer, más que abandonar tu planificada ruta y dejarte llevar? Esto es lo que hicimos en Ladakh. Escondido entre los pliegues del Himalaya, sus paisajes son muros de piedra con oraciones grabadas, monasterios budistas que se encaraman por las colinas, banderas de oración bailando al viento..."

Amb aquestes paraules comença el meu relat "Ladakh, un mes en el paraíso", publicat en el número d'abril de la revista digital de Fronteras de Papel. Espero que us agradi.

La revista Fronteras de Papel és una interessant iniciativa portada a terme per la Mercè Criado i en Joan Biosca, que ens descobreixen el món a través d'històries, relats i fotografies d'una gran bellesa. Feu-hi una ullada, perquè us encantarà.

Fotografia: Novici a Thiksey, Ladakh (Índia), de Lluís Bono.