El viatger actual que arriba a Kashgar després de creuar els impressionants Pamirs a través de l’Irkeshtam o del Torugart, ja sap que no veurà la silueta de cap caravanserall esperant per donar-li repòs. Sap també que no es toparà amb cap processó de camells bactrians carregats de valuosa mercaderia. Té la certesa que no ensopegarà amb mercaders sogdians, ni xinesos, ni turguisos, ni tibetans. Però somnia amb això.
El viatger actual que arriba a Kashgar seguint els passos de la Ruta de la Seda ho fa carregat d’il•lusió, per més que Collin Thubron recordi el seu viatge com “la sombra” de la Ruta de la Seda, o que Marc Morte descrigui el seu com a “somnis perduts”. El viatger d’avui dia alberga esperances de trobar algun vestigi del ric passat mercader de la ciutat. Porta massa temps fantasiejant amb evocadores ciutats-oasi, amb històries de poderosos imperis, amb llegendes de rics emperadors, de valerosos guerrers, de pelegrins, de princeses…Quan el viatger assedegat de cultures antigues deixa caure els seus ossos a Kashgar, defalleix davant les grans avingudes de quatre carrils que divideixen la ciutat, davant els enormes edificis en plena construcció, davant les llums de neó que rotulen els comerços xinesos. Pero no es rendeix, doncs sap que allò amb que ha estat tants mesos, tants quilòmetres somniant, espera darrera els blocs de formigó com un enlluernador tresor que vol ser trobat.
I és llavors quan el viatger aconsegueix un plànol i se sitúa. Esquiva un taxi groc, creua l’atrafegada avinguda Seman Lu… i allí està: un trosset d’història atrapada en una ampolla de vidre. Cases de totxana d’argila, plantes baixes i geranis, estrets carrerons que fan olor d’espècies, dones amb mocador, vells que conversen, nens i caniques, ases i carretes, kebabs de corder, el cruixir d’una síndria sota el tall de la navalla… la vida, en fi.Per saber més:
Mesenlla Travel
Amu Daria
La Ruta de la SedaFotografies: carrers de Kashgar, Xinjiang (Xina)
2 comentaris:
Hola Núria, com aporta el viatge, els viatges, el de la vida principalment. T'afegeixo al meu bloc com a link. Endavant. Salutacions!
Una reflexió molt interessant sobre les aspiracions dels turistes i viatgers. És cert que viatjar és la persecució d'un somni que mai no és realitzat, tanmateix es descobreix una altra realitat que a vegades supera la primera. Els processos globalitzadors van sotmeten la diferència i l'exotisme a passes agegantades, però crec que la diferència cultural sempre existirà perquè les identitats culturals es creen en base a la diferència amb les altres.
Si no et sap greu, m'he posat un link en el meu blogspot per anar seguint tot el que vas penjant. Hem sembla molt interessant. Salut i fins un altre!!!
Publica un comentari a l'entrada