"Cuando los vaivenes de un viaje te dejan en un lugar de paisajes fascinantes, sin ruidos ni contaminación, donde sus gentes sonríen al verte y una paz espiritual se respira en el aire, ¿qué puedes hacer, más que abandonar tu planificada ruta y dejarte llevar? Esto es lo que hicimos en Ladakh. Escondido entre los pliegues del Himalaya, sus paisajes son muros de piedra con oraciones grabadas, monasterios budistas que se encaraman por las colinas, banderas de oración bailando al viento..."Amb aquestes paraules comença el meu relat "Ladakh, un mes en el paraíso", publicat en el número d'abril de la revista digital de Fronteras de Papel. Espero que us agradi.
La revista Fronteras de Papel és una interessant iniciativa portada a terme per la Mercè Criado i en Joan Biosca, que ens descobreixen el món a través d'històries, relats i fotografies d'una gran bellesa. Feu-hi una ullada, perquè us encantarà.
Fotografia: Novici a Thiksey, Ladakh (Índia), de Lluís Bono.
Fotografia: Novici a Thiksey, Ladakh (Índia), de Lluís Bono.
2 comentaris:
Maquíssima la foto i el principi del teu relat. He estat a l'ïndia però no a Lhadak. ës un dels molts llocs que esperen a la meva agenda!!! Enhorabona per l'experiència. Salut i fins una altra.
Si, paradís és com definiria Ladakh. I com no, envoltat de muntanyes, per que sense muntanyes ja no seria el mateix. No em sorprèn gens que en alguns llocs les muntanyes siguin sagrades doncs en els seus cims només hi poden viure els encuriosits àngels i les capricioses divinitats.
Salut.
Publica un comentari a l'entrada