Per la Ruta de la Seda. Monestir de Kumbum (Taer Si)

No va ser tan fàcil localitzar la parada de l’autobús que ens havia de portar a Kumbum. El nostre plànol era llegible, però els rètols indicatius de la ciutat estaven escrits en indesxifrables símbols xinesos. A més, el govern havia rebatejat el monestir amb el nom xinès de Taer Si, però tan era dir-ho així com dir Kumbum, ningú no ens entenia.

De sobte, en la llunyania d'una avinguda de quatre carrils, dues figures resorgiren d'entre la bruma matinal com espectres silenciosos. Amb el pas decidit i la mirada baixa, caminaven aliens a la cridòria i als fums malaltissos. Duien roba ampla, els cabells lligats amb dues trenes, l’abric esparracat. Ni tan sols la manera estranya en què portaven la màniga -cordada amb el cinturó- aconseguí arrencar una mirada d'entre la gentada. Només la nostra: aquesta parella tibetana ens guiaria fins el monestir.

L'autobús ens deixà a la ciutat de Huangzhong. Un cop allí, el caminar anònim dels tibetans deixà enrere parades de cols i pastanagues i avançà cap a la portalada del complexe monàstic.

Kumbum és un dels sis grans monestirs de la secta dels Barrets Grocs del budisme tibetà. Fou construït el 1557 en un lloc considerat sagrat i ha sofert la destral de la Revolució Cultural. Avui dia està reconstruït i les famílies tibetanes hi acudeixen en peregrinació per realitzar la kora o circuit ritual al voltant dels temples.

La gran plaça empedrada dóna la benvinguda els visitants, lluint una gran filera d'estupes blanques com la calç. A la seva ombra, un grup de dones juguen amb els fills. Visitem els temples resseguint el camí que ens marca l'aroma d'encens. Crema aquí i allà en petites urnes o en la soca dels avets. El complexe és fascinant. Les sales d'oració estan decorades amb teles vermelles i magnífics thangkes. Una gran escultura mostra un paisatge ple de temples, pagodes i figures humanes i d'animals. Ens informen que està feta amb mantega de iac. La parella tibetana que ens havia portat fins aquí també l’admira, i continua després amb la seva pregària impertorbable, al ritme del mantra etern: om mani padme om.


Fotografia: Monestir Kumbum, Antic Tibet (Xining, Qinghai. Xina)
Cedida per www.mesenlla.com

3 comentaris:

Corpi ha dit...

Quanta enveges dónes en els teus relats.
Bon nadal.

MTTJ ha dit...

¡Qué bé que escriu, Núria!
Tens un do especial quan expliques les coses que fa que m'hi trobi i fins i tot m'arriben les ràfegues d'olor d'encens.
Molts petons.

M.Teresa

Aventurer@ ha dit...

Hola Núria, és un relat que t'envolta, com el encèns dels temples... un petó.