Per la Ruta de la Seda. Repkong. Tíbet Històric

L'autobús avança deixant enrere la ciutat de Xining. A poc a poc el trànsit es va dissipant i els edificis grisos desapareixen en l'horitzó, amagats sota un núvol infecte. En acabar-se la carretera nova, l'autobús sacseja bruscament i fa botar el passatge sobre els seients mig esguerrats. Uns ocells juguen sobre la branca d'un arbust. Feia dies que no en veia, d'ocells. D'arbusts, tampoc.

Creuem indrets monòtons sense gaire vegetació, mentre la son s’apropia dels viatgers. Una corba tancada ens endinsa cap al cor d'una gorja, on les altes parets defensen el curs d’un riu. “It’s the Yellow River”- ens diu una noia. Dalt del cingle hi despunten banderes d’oració cargolades pel vent. Sortim del tallat i seguim el curs del riu. Uns quilòmetres més enllà, els passatgers comencen a despertar. El paisatge és ara natural, més humil, una terra seca esquitxada per camps llaurats. El riu fa un gir brusc i, enmig de la corba, hi apareix una estupa blanca, serena i enlluernadora, com si hagués emergit de l’aigua i flotés en ella­. Els tibetans s’apressen a fer una reverència. Ja són pocs els qui s’estan asseguts. Uns mouen bosses d’allà cap aquí, altres xerren amb els del darrere i el rebombori dels qui tornen a casa es fa evident. Nosaltres ens arrepengem sobre els seients del davant, complaguts pel paisatge què gaudirem els propers tres dies. I llavors apareix el pont. I la ciutat. I el temple. I per tot arreu, incansables banderes d’oració que onejen al vent.

Estem a Repkong, a la província d’Amdo del Tíbet Històric. Des de la invasió xinesa, els seus habitants han sofert repressió, els seus béns culturals i històrics han estat destruïts i les seves terres han estat separades del territori tibetà i incloses dins de la província xinesa de Qinghai.

Enllaços d'interès:

Blog Mesenllà

Fotografia cedida per www.mesenlla.com