Per la Ruta de la Seda. Repkong. Tíbet Històric

L'autobús avança deixant enrere la ciutat de Xining. A poc a poc el trànsit es va dissipant i els edificis grisos desapareixen en l'horitzó, amagats sota un núvol infecte. En acabar-se la carretera nova, l'autobús sacseja bruscament i fa botar el passatge sobre els seients mig esguerrats. Uns ocells juguen sobre la branca d'un arbust. Feia dies que no en veia, d'ocells. D'arbusts, tampoc.


Creuem indrets monòtons sense gaire vegetació, mentre la son s’apropia dels viatgers. Una corba tancada ens endinsa cap al cor d'una gorja, on les altes parets defensen el curs d’un riu. “It’s the Yellow River”- ens diu una noia. Dalt del cingle hi despunten banderes d’oració cargolades pel vent. Sortim del tallat i seguim el curs del riu. Uns quilòmetres més enllà, els passatgers comencen a despertar. El paisatge és ara natural, més humil, una terra seca esquitxada per camps llaurats. El riu fa un gir brusc i, enmig de la corba, hi apareix una estupa blanca, serena i enlluernadora, com si hagués emergit de l’aigua i flotés en ella­. Els tibetans s’apressen a fer una reverència. Ja són pocs els qui s’estan asseguts. Uns mouen bosses d’allà cap aquí, altres xerren amb els del darrere i el rebombori dels qui tornen a casa es fa evident. Nosaltres ens arrepengem sobre els seients del davant, complaguts pel paisatge què gaudirem els propers tres dies. I llavors apareix el pont. I la ciutat. I el temple. I per tot arreu, incansables banderes d’oració que onejen al vent.


Estem a Repkong, a la província d’Amdo del Tíbet Històric. Des de la invasió xinesa, els seus habitants han sofert repressió, els seus béns culturals i històrics han estat destruïts i les seves terres han estat separades del territori tibetà i incloses dins de la província xinesa de Qinghai.


Enllaços d'interès:

Blog Mesenllà


Fotografia cedida per www.mesenlla.com

3 comentaris:

Jordi Lluis Pi Calzada ha dit...

Com m'agradaria fer aquest viatge.
Viatgar per l'Orient i sobre tot per els Himalaias, ha sigut el gran sonmi de la meva vida. No sé si podre conseguir.ho, però mentres, vaig beben de les vostre experiencies. És una manera de viatgar, també.

Salut.

Maria Morell ha dit...

M'ha agradat moltíssim aquest article, la teva manera d'escriure m'ha traslladat, per uns moments, dins l'autobus... Avui el dia ja no s'em presenta tant gris.

Moltes felicitats!!!

Sara ha dit...

Holta a tots!

Em dic Sara i sóc una estudiant d'últim curs de turisme a l'Escola d'Hoteleria i Turisme CETT, a Barcelona. Estic fent el Projecte Final de Carrera sobre les tendències a l'hora de donar la VOLTA AL MÓN.

Com a punt de partida de l'estudi estic buscant gent que hagi fet la volta al món per passar-lis una petita enquesta (prometo que és mooolt curta). Necessito bastantes persones per obtenir uns resultats fiables i no és gens fàcil, així que us demanaria (casi suplicaria) a aquells que hagueu fet aquest gran viatge (per enveja sana dels que encara estem aquí) que colaboreu amb mi.

Em comprometo a fer-vos arribar una copia del treball un cop estigui acabat i sobretot, a posar-vos als AGRAÏMENTS, qui es podría negar a tenir aquest honor?

Us deixo el link directe a l'enquesta i al blog que he creat on aniré penjant les conclusions que vagi treient.

Link enquesta: http://www.encuestafacil.com/RespWeb/Qn.aspx?EID=682509
Blog: unavueltaalmundo.crearblog.com

Salutacions,

Sara